Habitar la fina línia

Partir de la improvisació lliure —i no pas d’una improvisació feta a partir d’estructures, que representen un punt d’ancoratge i un marc de referència al qual sempre es pot tornar a l’hora d’aproximar-se altre cop a la (re)interpretació d’una peça musical— implica la plena acceptació de l’essència efímera de la música en qüestió. És en aquest territori, el de la fugacitat de l’existència, on la música de Ha Koo (des)apareix.

És des d’aquí, des de la voluntat d’existir en aquest espai extremament fràgil on la possibilitat de la desaparició pesa gairebé tant com la possibilitat de l’existència, que Ha Koo pren la decisió de no penjar la música del projecte en cap plataforma de la xarxa, de presentar-la exclusivament en aquesta edició de X discs de vinil i de destruir el master original així com qualsevol arxiu digital que contingui material musical del projecte un cop fabricats els discs. També és des d’aquí, des d’aquesta consciència de fugacitat, que el projecte agafa per nom una expressió en una llengua morta d’origen (tant geogràfic com temporal) remot. Ha Koo significa ‘no ho sé’ en llengua yadruwandha, una de les centenars de llengües aborígens australianes d’antiguitat mil·lenària extingides durant el segle XX. Una llengua que va ser una realitat durant milers d’anys; una llengua que ara ja és només un record.

Segons diuen els experts, la memòria de l’ésser humà (i quan ens referim a la memòria ens referim generalment a la memòria de llarg termini) gairebé no té límits quant a la capacitat d’emmagatzematge ni a la durabilitat de la informació guardada. Dit d’una altra manera, tot allò que hem codificat i emmagatzemat a la nostra memòria continuarà existint al llarg de les nostres vides (o potser fins i tot més enllà, segons algunes concepcions espirituals) en algun racó del nostre organisme, fins que el sistema es deteriori. Així doncs, hem d’entendre que el mecanisme de l’oblit no és pas la pèrdua de la informació emmagatzemada sinó la incapacitat d’accedir-hi, la incapacitat de recuperar la dada guardada en algun racó del sistema. Emmagatzemar la música únicament en aquests 40 discos, amb la possibilitat que aquests —amb el pas dels anys— arribin a desaparèixer, posa aquesta música més a prop d’una possible inaccessibilitat absoluta, o sigui, més a prop d’esdevenir oblit.

És voluntat del projecte Ha Koo posar a les mans dels 40 posseïdors d’aquest disc la possibilitat de mantenir viva aquesta música (guardada en aquest disc), o bé deixar que es perdi per sempre, convertint-se en oblit.

Barcelona, abril de 2018